divendres, 17 d’agost de 2012

Hanselett i Sanso-Xtro al Mútuo



HANSELETT + SANSO-XTRO
Mútuo Centro de Arte, Barcelona
16 d'agost de 2012


És d'agrair que existeixin a Barcelona espais com Mútuo, disposats a apostar per propostes a priori poc accessibles en ple mes d'agost -quan la resta de la ciutat sembla haver-se aturat indefinidament-. El local del barri Gòtic presentava ahir un doble cartell amb l'electrònica i l'experimentació com a nexes. D'una banda, Hanselett, nou projecte de l'artista anteriorment coneguda com a Ivyfuuur The Polimonstre. De l'altra, Sanso-Xtro, pseudònim de l'australiana Melissa Agate.

Va trencar el gel la primera amb un repertori prou sòlid que combina sucoses novetats amb reinterpretacions d'alguns temes del seu anterior projecte. I és que Hanselett és en essència la reafirmació del jo artístic de Fuuur. On abans hi havia una banda -i a excepció d'un tema on la va acompanyar la seva professora de violí-, ara hi ha tan sols la seva veu, els seus instruments -una mandolina i un violí- i una col·lecció de bases al servei d'unes cançons que no requereixen res més. Pel que fa al so, Hanselett es manté en els terrenys foscos i boirosos ja explorats amb The Polimonstre, endinsant-se fins i tot més en coordenades que no sempre seran còmodes per a l'oient però que confirmen aquest projecte com un dels més personals i elaborats que es poden escoltar ara mateix per aquestes latituds. Promet un ep de debut de cara al setembre, no li perdin la pista.

De la seva banda, Sanso-Xtro presentava el que fins ara és el seu darrer treball, "Fountain Fountain Joyous Mountain" (2011). Un tractat d'atmòsferes impenetrables i electrofolk minimalista. Veus espectrals i una guitarra amb totes les cordes a l'aire que tant podia exercir com a tal, com a instrument de percussió o com a complement de l'univers sonor que Agate generava emprant literalment totes les seves extremitats. I és que mentre les mans s'ocupaven de la guitarra o dels sintetitzadors, l'australiana podia utilitzar un peu per a llançar una base. Tot això, sense adreçar-se al públic per a res més que donar les gràcies. Poca cosa calia afegir, quan la música parlava per si mateixa.

Hanselett.

Hanselett.

Hanselett.

Sanso-Xtro.

Sanso-Xtro.

Sanso-Xtro.

Sanso-Xtro.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada