dimecres, 22 d’agost de 2012

Not-takeaway pizza

Camino pels carrerons del Gòtic. Acabo de sortir d'un concert i em ve de gust picar alguna cosa perquè no he sopat. Entro en aquell local on fan aquelles pizzes tan bones (i barates) per a emportar. Demano dues porcions de margarita. I és aleshores quan llegeixo un cartell que em deixa de pedra: el menjar que s'adquireixi en aquest establiment s'haurà de consumir a l'interior del mateix i en cap cas es podrà emportar ni menjar fora. Parlem d'un local minúscul on ni tan sols hi ha taules ni cadires, que es veu atapeït amb què hi entri una desena de persones i que sempre, des que el conec, s'ha dedicat a vendre porcions de pizza per a emportar. Li pregunto a l'encarregat què ha passat i m'explica que és un tema de llicències. Coses de polítics, aquesta gent a qui paguem entre tots i que de vegades no saps ben bé en què pensen a l'hora d'aprovar lleis i ordenances d'allò més absurdes. D'una banda, et diuen que cal fomentar l'activitat emprenedora per a sortir de la crisi. I de l'altra, posen pals burocràtics a les rodes d'un emprenedor que havia posat en marxa el seu propi negoci. Feia temps que em preguntava si a l'Ajuntament de Barcelona hi abundaven els polítics i tècnics massa curts de gambals. Molt em temo que ara ja tinc la resposta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada