dilluns, 10 de setembre del 2012

La importància de passar-s'ho bé

Els actuals Specials.
Llegia una revista de música anglesa quan m'he topat amb l'anunci del nou disc en directe dels Specials, enregistrat l'any passat en diverses ciutats europees en el marc de la seva exitosa gira de reunió. No tinc un especial interès (mai millor dit) en escoltar aquest disc -tot i haver-me agradat quan van tocar a la passada edició del Cruïlla, per a mi no té massa sentit la continuïtat d'aquest grup sense Jerry Dammers-, però m'ha agradat el reclam de l'anunci. "Songs about race, unemployement, or the importance of having a great time" ("Cançons sobre conflictes racials, atur o la importància de passar-s'ho bé"). Els Specials van ser un d'aquells grups -com The Jam, The Clash, els Smiths, Madness, Billy Bragg o els Housemartins- que van posar banda sonora a la Gran Bretanya de principis dels 80, una etapa fosca per a un país ofegat pel thatcherisme. Ho van fer amb cançons rodones que sovint anaven acompanyades d'un missatge. En el cas de qui ens ocupa, aquest últim podia referir-se a les tensions racials, al drama dels aturats, a la fractura social o a les reivindicacions d'una classe treballadora en peu de guerra. Però també, i per això m'ha agradat l'anunci en qüestió, a la necessitat de passar-s'ho bé. Dic tot això perquè tres dècades més tard tornem a trobar-nos en una etapa d'allò més fosca. I mentre uns segueixen fent música amb l'únic objectiu de vendre cervesa o politons, d'altres se n'han adonat i han posat el seu art al servei d'aquelles causes que els semblen justes. Però no ens enganyem, com ens recordaven -i ens segueixen recordant- els Specials, passar-s'ho bé és un dret fonamental, amb crisi o sense crisi. La cultura no és un luxe, no paren de dir-nos des de l'increment de l'IVA. I l'oci tampoc. Però és clar, moltes vegades per a accedir-hi cal un poder adquisitiu del qual estan privats tots aquells que es troben desocupats o treballant en feines precàries. Per això em sembla un bon moment per a tornar a alternar "Rat Race" amb "Friday Night Saturday Morning", o "Ghost Town" amb la seva versió de "Monkey Man" (Toots & The Maytals). Escoltem-les totes i, sobretot, reflexionem sobre allò que diuen. Que una cosa no treu l'altra.





Audio: "Doesn't Make It Alright" - The Specials

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada