La majoria de vostès deuen conèixer Albert Gil per una trajectòria musical de més de tres dècades que engloba projectes com Brighton 64, Matamala, Chest o Top Models. El que molts desconeixíem fins fa ben poc era la seva vessant literària. Una vessant que va encetar fa dos anys amb "Pista lliure" (Pagès Editors), una gamberrada -en el millor dels sentits- amb el moviment mod com a teló de fons. Una notable carta de presentació a la qual va seguir el mes passat "El Cas del Serrell" (Editorial Base), el seu segon llibre, tot un pas endavant a nivell narratiu i l'obra que, d'una vegada per totes, hauria de fer-nos jutjar el Gil escriptor independentment del Gil músic. Ens trobem ara davant d'una novel·la policíaca on es mantenen les referències -aquest cop, més de passada- a la cultura mod, i també aquelles sortides de to amb què el barceloní et fa rebentar de riure quan menys t'ho esperes. Elements que conviuen a "El Cas del Serrell" amb elevades dosis de misteri, personatges amb finals tràgics, drames familiars, amor i -evidentment- sexe. I les misèries d'un negoci, el musical, que Gil coneix prou bé. La investigació d'un cas de plagi és el punt de partida cap a un univers poblat per inspectors a les últimes, advocats de dubtosa reputació, representants artístics sense escrúpols, decadents estrelles del rock, joves talents que se'n van abans d'hora i belleses inassolibles. Tot això, en el marc d'aquella Barcelona gairebé oblidada que no mostren les guies turístiques. La mateixa Barcelona a la qual Gil ha estat posant banda sonora durant més de trenta anys.
Un gran llibre, sí senyor, i una acurada ressenya de l'essencial.
ResponElimina