diumenge, 2 de juny del 2013

Bauhaus sense Bauhaus

PETER MURPHY
Sala Bikini, Barcelona
1 de juny de 2013

Casualitat. L'endemà que Lagartija Nick incendiessin la sala 2 d'Apolo repassant el seu històric debut, l'home que els va donar nom tornava a trepitjar Barcelona. Però la casualitat s'acabava aquí. Perquè mentre els de Granada havien sonat més frescos que mai tot reivindicant un present d'allò més sòlid -malgrat l'apunt històric-, Peter Murphy semblava ahir mirar enrere perquè a aquestes alçades no veu cap on més apuntar. Cosa que sap especialment greu havent comprovat el seu bon estat de forma, tant a nivell vocal com d'actitud escènica. Cal preguntar-se d'entrada si, pocs anys després de la dissolució definitiva d'uns reunits Bauhaus, té cap sentit que el britànic faci una gira interpretant únicament temes de la seva antiga banda. En la meva modesta opinió, no el té. Ara bé, el que ningú pot negar és que les cançons són seves i per tant té dret a fer-ne el que vulgui. Encara que això acabi desencadenant nits agredolces com la d'ahir. Dolça, perquè davant d'un repertori com aquest no hi ha discussió possible. Agra, perquè la posada en escena es va carregar tota -o gairebé tota- la màgia del repertori. El principal error de Murphy va ser elaborar un repertori exclusivament amb temes de Bauhaus sense comptar amb la resta de parts implicades. I el que és pitjor: substiuïnt-les per una colla de mercenaris tan professionals com freds i mecànics. La qual cosa va esdevenir per al de Northampton una mena de karaoke on explaiar-se amb una vintena de cançons que en alguns casos van emocionar -"Bela Lugosi's Dead" encara feia tremolar, i "A Strange Kind of Love", amb Murphy sol a la guitarra i a la veu i la banda de vacances forçades, es va situar entre el millor de la nit-, però que per norma general sonava a pilot automàtic. L'anècdota de la nit -i un claríssim signe dels temps que corren- la van protagonitzar una desena de veterans de la parròquia sinistra que es dedicaven a fotografiar-se al vestíbul de la sala, tot ignorant allò que passava a l'escenari. Tenint en compte que tots ells han viscut prou per haver vist a Murphy en circumstàncies millors, poca cosa s'estaven perdent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada