dijous, 8 d’agost de 2013

Avantguardes i revolució

"Si algo caracteriza a las vanguardias históricas es el rechazo del mercado y del mundo burgués como principio organizativo de la vida. La cúspide de este rechazo lo encontramos en las vanguardias revolucionarias del período de entreguerras: el constructivismo, el agitprop en Rusia, el expresionismo y las técnicas de montaje herederas directas del dadaísmo de John Heartfield o Brecht en Alemania y el surrealismo en Francia. (...) La victoria de Stalin y Hitler acabará con estos movimientos (de la misma forma que posteriormente el posmodernismo, como lógica cultural, resultará de la derrota política de otra generación radical a finales de los 70).

MARC CASANOVAS. "Organizar el rechazo. Vanguardias culturales y política revolucionaria" (2012)


Quedin-se amb la primera frase. I pensin en moltes de les expressions artístiques contemporànies que se'ns presenten com a avantguardistes quan en molts casos no fan sinó afusellar sense escrúpols discursos pretèrits -d'exemples en trobaran de sobra als camps de la música i la moda-. No rebutgen cap mercat, sinó que tenen vocació de mercaderia, i no cal dir que tampoc rebutgen cap món burgès -ni cap establishment-, sinó que s'hi integren o directament en formen part. Potser per això, perquè la cultura i l'art han esdevingut en termes generals una mercaderia més -i no pas perquè ja estigui tot dit-, ni tan sols en temps d'emergència com els que corren sorgeixen en aquests àmbits respostes tan trencadores com el dadaisme, el surrealisme o el punk en la seva accepció original.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada