divendres, 2 d’agost de 2013

Herba, tabac i una guitarra foradada

Willie Nelson amb la seva Martin foradada.
La guitarra Martin N-20 -Trigger pels amics- de Willie Nelson és sense cap mena de dubte un dels instruments més cèlebres de la història de la música contemporània. Gastada i fins i tot foradada, segueix servint com el primer dia i el Red Headed Stranger no té cap intenció de substituir-la. "Si l'he assegurat? No ho he fet. És impossible posar-li preu: per què llençar diners amb una assegurança?", deixa anar en una entrevista conduïda per Andy Fyfe i publicada a l'edició d'agost de Mojo. Tota una declaració de principis, en uns temps en què qualsevol estrella fugaç amb un bon talonari al darrere canvia d'instruments com qui canvia de sabates, amb cap més objectiu que oferir una imatge d'opulència de cara a la galeria. I tota una mostra de com l'experiència és un grau en un negoci, el musical, on cada cop confonem més erròniament joventut amb frescor. Amb vuit dècades a l'esquena, Nelson és capaç de seguir dividint els seus dies entre la carretera i l'estudi, firmant obres a tenir en compte i deixant anar veritats com temples cada vegada que concedeix una entrevista. Amb Fyfe parla de la seva retirada de la corporativista Nashville i la seva arribada a Austin, on hippies i rednecks fumaven herba plegats i el moviment outlaw prenia forma. D'influències com Ray Price i un currículum de duets que inclou noms tan distants com els de Waylon Jennings, Snoop Dogg o... Julio Iglesias (!). I, evidentment, del seu activisme i la seva devoció pel cànnabis. "Vaig començar a fumar herba i em vaig adonar que era millor que els cigars. Un dia vaig agafar el meu paquet de Chesterfields, els vaig llençar tots a les escombraries i hi vaig posar una vintena de porros. Ja fa 30 anys d'allò, i des d'aleshores no he fumat un sol cigar. Et canvia la salut, t'ho puc assegurar. Un dia em moriré, però no serà pas per fumar cigars". Willie Nelson, fumant-se la vida als 80 anys i deixant en evidència totes aquelles autoritats sanitàries que persegueixen el consum de cànnabis mentre permeten que els seus respectius governs ingressin impostos derivats de la venda de tabac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada