divendres, 27 de desembre del 2013

Peter Piek - "Cut Out the Dying Stuff" (2013)

Ha trigat tres anys en arribar, però l’espera ha valgut la pena. El tercer disc de Peter Piek és possiblement el millor que l’alemany ha signat a dia d’avui. Tot un pas de gegant, tant a nivell de composició com de producció. Si "I Paint It on a Wall” (2010) posava de manifest els seus abundants recursos a l’hora de buscar la perfecció pop, aquest “Cut Out the Dying Stuff” el confirma com a valor compositiu a l’alça, a la vegada que destapa la seva vessant més introspectiva. Acords menors, atmosferes malencòniques i tempos lents que només s’acceleren durant l’èpica “Painting a Line” i durant la vitalista “Analyze”.

És precisament aquest darrer tema l’únic nexe evident entre el repertori recent del de Leipzig i el seu passat discogràfic. Si “I Paint It on a Wall” es recolzava en la immediatesa per entrar a la primera, “Cut Out the Dying Stuff” aporta un grau de profunditat i una gama de matisos que el fan créixer més i més a cada escolta. Matisos com la noctàmbula sofisticació del tema titular, el minimalisme de “Green” –interpretada a duet amb Nanna Schannong- o els aires trip hop d’"Alive”.

Menció a part es mereixen les múltiples capes de la inicial “Girona” -composta per Piek durant una de les seves estades a Catalunya-, aquell petit tresor titulat “Brooklyn Lullaby” i la que sens dubte és la peça més rodona del conjunt. “Left Room”. Pianos i bateries que evoquen a Lennon quan imaginava i a Bowie quan es preguntava si hi havia vida a Mart. Paisatges onírics i la veu de seda del de Leipzig brillant més que mai. Només per aquesta cançó -i pel seu corresponent videoclip, obra de Denis Herzog-, Peter Piek es mereixeria tenir la indústria en ple als seus peus.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada