dilluns, 16 de desembre del 2013

Reivindicant a Kelly Hogan

Kelly Hogan.
Destacava a l'anterior actualització la presència de Kelly Hogan a la banda d'acompanyament de Neko Case. I si la destacava, és perquè m'agradaria reivindicar una trajectòria solista sovint eclipsada pel seu paper d'il·lustre segona veu. Jo la vaig descobrir a principis de la passada dècada, al mateix temps que entrava en contacte per primera vegada amb l'obra d'una Case aleshores poc coneguda. Va ser remenant discos compactes a les prestatgeries d'una biblioteca pública -uns espais que permeten escoltar música de manera gratuïta, i que en efecte resulten molt més enriquidors que qualsevol plataforma digital-, quan vaig topar-me amb dos àlbums editats l'any 2000 per Bloodshot Records, un segell de solvència contrastada en l'àmbit de la música d'arrels nord-americana. El primer era "Beneath the Country Underdog", de Kelly Hogan & The Pine Valley Cosmonauts, i el segon "Furnace Room Lullaby", de Neko Case & Her Boyfriends. Me'ls vaig emportar a casa, els vaig escoltar i em van agradar tant que encara m'acompanyen de tant en tant a dia d'avui. L'evolució de Case -tant en solitari com amb projectes com els New Pornographers- tots l'hem pogut seguir, i alguns vam tenir la sort d'escoltar-la ahir en una sala barcelonina -val més tard que mai-. Hogan, en canvi, s'ha mantingut en el discret anonimat de qui només arriba al gran públic com a acompanyant d'algú altre. Jo mateix haig de confessar que no conec la seva trajectòria solista al marge d'obres com el citat "Beneath the Country Underdog". Però només per aquelles onze cançons, m'agradaria que rebés més atencions. I, si no és demanar massa, que també acabi arribant als nostres escenaris sota l'únic paraigües del seu nom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada