dissabte, 17 de maig del 2014

El rock'n'roll com a combustible

RICKY GIL
Ultra-Local Records, Barcelona
17 de maig de 2014

"Si me quieres escribir" -aka "El frente de Gandesa"-. Himne de batalla per a centenars de milicians republicans durant la Guerra Civil Espanyola. El blues de qui se'n va a combatre la barbàrie sabent que probablement no en tornarà. I tot un manifest punk proclamat a viva veu quatre dècades abans del propi punk. Ricky Gil l'interpretava aquest migdia en el marc d'un concert-vermut a Ultra-Local Records. Essència blues, urgència punk i el rock'n'roll com a combustible. Tres constants d'una trajectòria sense la qual no s'entendria bona part del que ha passat a Barcelona durant les passades tres dècades, musicalment parlant. Tres dècades que avui ha repassat en solitari i amb cap més argument que un cançoner on es resumeixen vides senceres. Ha citat Brighton 64, sí. Els d'abans -"Explosión juvenil #17"-, els d'ara -"Quan baixis de l'avió"- i aquella peça de Negativos que ells havien enregistrat primer -"Fotos del ayer", dedicada a la memòria d'Alfredo Calonge-. Però també ha posat de relleu capítols tan emocionants com Brigatones -"Ahora soy feliz"- o Top Models -"A Taste of Black"-. S'ha passejat pels seus discos radiofònics -"Una vida molt dura"- i ha desplegat un arsenal de versions on Big Star -"September Gurls"- han alternat amb Warren Zevon -"Carmelita"-. I ho ha fet en una botiga de discos on la passió per la música va estretament lligada a valors com la proximitat. Ultra-Local Records, una botiga de barri. De Poblenou, d'on el propi Ricky és veí des de fa pocs mesos. Al final, tot acaba encaixant.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada