BE FOREST
Memphis Underground, Barcelona
30 d'abril de 2014
Si les mirades al terra i la manca de contacte visual amb el públic defineixen estèticament el shoegaze, Be Forest en són un claríssim exponent. Els italians, que visitaven Barcelona per segona vegada -la primera com a caps de cartell-, es van passar la mitja hora llarga de concert amb la mirada baixa i gairebé sense adreçar-se al respectable. La serenor introspectiva de qui tan sols necessita els seus instruments i les seves cançons per dir allò que ha de dir. I un discurs on el shoegaze va de la mà amb cosins germans com el dream pop o el post-punk sense estridències. Teclat minimalista, guitarra atmosfèrica, bateria tribal i veus femenines que sonaven com fades en un bosc encantat. Un bosc -fent honor al nom del grup- on hi ressonarien Dead Can Dance, Slowdive o Cocteau Twins, i també Daughter o The XX, si volen referents contemporanis. Definitivament, no es pot dir que Be Forest s'hagin inventat la sopa d'all. Però sonen frescos, sòlids i tan atemporals com qualsevol nugget de l'òrbita C-86.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada