100Setze, Cardedeu
28 de novembre de 2014
Era la tercera vegada que els veia en qüestió de setmanes, i cada dia m'agraden més. Ahir van comptar amb l'acompanyament de Pau Gomez a la guitarra (fora de pla a la imatge, però ben present a l'escenari). Sis cordes més reforçant una base instrumental sòlida com una pedra i fresca com una pinta de Murphy's. I aquella lírica que trenca qualsevol barrera, fins i tot les limitacions tècniques que ahir van situar les veus en un segon pla. Ètica de club, èpica d'estadi i una enorme banda de rock'n'roll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada