dilluns, 23 de febrer del 2015

Clint Eastwood - "American Sniper" (2014)


Li deien La Llegenda, amb majúscules. Durant els anys en què va servir les forces d'operacions especials nord-americanes a la guerra de l'Iraq, el franctirador Chris Kyle va assolir un rècord històric d'objectius abatuts que, sobre el terreny, es va traduir en centenars de vides salvades a les files del Pentàgon. Consideracions morals i geopolítiques al marge, no hi ha dubte que la de la de Kyle és una figura digna d'estudi. I tenint en compte que ho va donar literalment tot per a defensar el país on va néixer el concepte d'espectacle tal i com l'hem entès durant més d'un segle, era d'esperar que algú acabés portant la seva vida i les seves gestes al cinema. Aquest algú ha estat un Clint Eastwood que torna darrere la càmera, tal i com ja ho va fer a "Letters from Iwo Jima" (2006) o a "J. Edgar" (2011), per a centrar-se en esdeveniments i personatges que d'alguna manera han deixat empremta en la història dels Estats Units.

Basant-se en les memòries del propi Kyle -encarnat per Bradley Cooper a la gran pantalla-, Eastwood traça el retrat de qui es va veure exposat simultàniament a dos drames. El del camp de batalla on va perdre companys i va haver de prendre decisions difícils -impagable la seqüència del nen i el bazuka-, i el d'una llar que va patir tant les seves absències durant els serveis com les seqüeles psicològiques pròpies de qui ha vist i viscut de tot a primera línia de foc. Ara bé, i aquest és el principal escull d'"American Sniper" (2014, estrenada a les nostres pantalles com "El franctirador"), les possibilitats sinòptiques que ofereix la dualitat franctirador/pare de família no acaben d'explotar-se fins a una recta final que, francament, tampoc acaba d'alçar el vol. La resta del metratge correspon a una pel·lícula bèl·lica de bons i dolents on els primers són herois i els segons tirans. Amb impactants fotografia i realització, i escenes tan ben executades com la de la tempesta de sorra, però sense la profunditat ni la transcendentalitat que hom pot esperar de qui ha signat títols com "Mystic River" (2003) o "Million Dollar Baby" (2004).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada