Jamboree, Barcelona
14 de març de 2015
Fa molts anys que Dr. Lonnie Smith no edita cap disc d'estudi. Prefereix enregistrar la seva música directament als escenaris, durant el decurs d'unes actuacions que per norma general esdevenen autèntiques experiències. N'és una mostra el seu treball més recent, "The Healer" (2012), tot un viatge sònic que presenta el veterà organista als comandaments d'un trio tan permeable com obert de mires, el que completen Jonathan Kreisberg i Jamire Williams a la guitarra i a la bateria respectivament. La mateixa formació que l'ha acompanyat durant un mes per escenaris d'arreu d'Europa i que ahir s'acomiadava del Vell Continent des de la sala Jamboree: "Demà al matí hem d'agafar un avió a primera hora", explicava un cop acabat el segon dels dos passis que hi va oferir.
Un set que no va viure el seu clímax de la mà d'aquell Hammond B3 des del qual ha eixamplat Smith els horitzons de la música contemporània -i amb el qual va traçar la nit passada tota una muntanya russa d'intensitat i profunditat variables-, sinó d'un bastó metàl·lic prèviament connectat a una pastilla electromagnètica que va fer servir com a exòtic instrument de percussió. A mida que el colpejava, n'extreia freqüències pròpies d'un baix elèctric passat pel filtre d'una bona col·lecció de pedals. Màgia i exorcisme a càrrec d'un infatigable explorador del so. Un visionari que amb 73 anys manté viva la seva passió i la vocació renovadora. Per això no té sentit tancar-lo en un estudi de gravació. Per això cada una de les seves actuacions és una experiència única. Per això és l'escenari l'únic lloc on pot realitzar-se la seva obra. Mestre amb totes les lletres.
Un set que no va viure el seu clímax de la mà d'aquell Hammond B3 des del qual ha eixamplat Smith els horitzons de la música contemporània -i amb el qual va traçar la nit passada tota una muntanya russa d'intensitat i profunditat variables-, sinó d'un bastó metàl·lic prèviament connectat a una pastilla electromagnètica que va fer servir com a exòtic instrument de percussió. A mida que el colpejava, n'extreia freqüències pròpies d'un baix elèctric passat pel filtre d'una bona col·lecció de pedals. Màgia i exorcisme a càrrec d'un infatigable explorador del so. Un visionari que amb 73 anys manté viva la seva passió i la vocació renovadora. Per això no té sentit tancar-lo en un estudi de gravació. Per això cada una de les seves actuacions és una experiència única. Per això és l'escenari l'únic lloc on pot realitzar-se la seva obra. Mestre amb totes les lletres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada