dilluns, 24 d’agost del 2015

Neil Young - "Landing on Water" (1986)


Que "Landing on Water" (1986) no es troba entre les obres més afortunades de Neil Young em sembla una evidència i no la penso discutir. Ara bé, sí que m'agradaria matisar o com a mínim relativitzar la mala premsa que ha rebut aquest disc des de la seva publicació. D'acord, si el contemplem en el marc d'un cànon com el del canadenc, és possible que fins i tot la categoria d'obra menor li vagi gran. Però si el prenem com a punt de partida -i tenim en compte que punts de partida és precisament el que busca constantment tot explorador nat-, ens adonarem que no és el despropòsit que molts hi havíem arribat a veure sense ni tan sols haver-nos parat a escoltar-lo -els anys 80 són a la discografia de Young el que l'etapa cristiana és a la de Bob Dylan, un període obscur sobre el qual tothom ha llegit (sovint textos negatius) però pocs s'han parat a escoltar amb atenció-.

D'entrada, prescindim de la producció -en això hi entrarem després- i fixem-nos exclusivament en les cançons -bona part de les quals provenien d'unes sessions abortades amb Crazy Horse-. Francament, no em costa gens imaginar-me títols com "Weight of the World", "Violent Side" o "Bad News Beat" interpretats per Young amb una banda elèctrica -sigui o no Crazy Horse-, o fins i tot en solitari. A nivell líric, hi trobem perles com "Hippie dream" -amb versos com "The wooden ships / Were just a hippie dream", adreçats ja es poden imaginar a qui-. I ara sí, parlem de la producció, cortesia de Danny Kortchmar i del propi Young. D'acord, en termes generals és millorable i fins i tot rectificable. No és, en altres paraules, allò que requereix el repertori: massa excessos electrònics per a un cançoner de naturalesa orgànica.

No obstant, escoltin peces com "People on the Street" i es toparan de nassos amb exercicis de pop sintètic gens menyspreables. Experiments eclipsats al seu moment pel matrimoni mai ben entès entre dinosaures -tot animal que hagués respirat abans del punk- i noves tecnologies -sintetitzadors i altres maquinetes que tot just començaven a treure el cap a les llistes d'èxits però que, en realitat, tenien tant de nou com un disc de Silver Apples-. I peces que avui no desentonarien als repertoris de determinats caps de cartell de festivals de música independent. Ha donat el temps la raó a "Landing on Water"? Tant se val: al capdavall, aquesta qüestió no podria preocupar menys a un Young que recentment entrava a l'estudi amb els fills de Willie Nelson i en sortia amb el notable "The Monsanto Years" (2015).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada