dimecres, 16 de novembre del 2016

In-Edit debat el present i el futur del sector cultural

Un moment de la jornada - Foto In-Edit.
Quin paper han de jugar les administracions públiques al mercat cultural? S'ha reivindicat prou la figura del curador a casa nostra? Quina ha de ser la relació entre festivals i creadors? Quins seran els hàbits de consum cultural de les generacions futures? Aquests van ser alguns dels interrogants plantejats al llarg de Sala de Mezclas, una jornada professional organitzada per Beefeater In-Edit en paral·lel a la seva programació central i celebrada a la seu barcelonina de la SGAE. Un punt de trobada i una plataforma des de la qual el festival de documentals musicals va potenciar l'intercanvi de coneixement i d'idees, contrastant visions sovint distants però sempre complementàries. L'objectiu no era tant establir conclusions amb caràcter definitiu com posar damunt la taula tota una sèrie de qüestions que reclamen debats amb caràcter d'urgència.

Com a exemple més evident, la necessitat de redefinir el rol del sector públic en l'àmbit de la gestió cultural. Andreu Garrido, consultor en arts escèniques i música en viu, va considerar que les administracions "ja han jugat el rol que havien de jugar i ara han de limitar-se a ser facilitadores, a deixar fer", mentre al seu costat Oriol Roca, promotor cultural i assessor del Mercat de Música Viva de Vic, va apostar per un major grau d'implicació per tal de garantir la pluralitat i la diversitat de l'oferta, això sí, "sense entrar en competència amb les iniciatives privades". On tots dos van coincidir va ser en el "mal" ocasionat per programacions com les de les festes majors, que sovint "fomenten la inflació dels catxets i el consum gratuït per part del públic".

Garrido i Roca eren dos dels participants a Mash-up, una sèrie de converses llampec entre professionals de diferents disciplines. També hi van ser presents Julián Viñuales, editor de Malpaso Ediciones, i Pau Corbalán, cofundador de la promotora Cooncert. Tots dos desenvolupen des dels seus respectius perfils el paper del curador, una figura normalitzada al mercat anglosaxó però encara poc reconeguda a casa nostra. En aquest sentit, van reivindicar la importància de la curadoria com un esglaó necessari a l'hora de connectar la creació artística amb el seu públic potencial, així com un filtre que fomenta i potencia valors afegits com la singularitat i la innovació. Finalment Louise Samson, membre del grup Anímic i del segell BCore, i el dramaturg i cineasta Marc Crehuet, van explicar les seves respectives experiències en l'àmbit dels festivals. Ambdós van coincidir a en assenyalar les dificultats dels creadors emergents a l'hora de presentar la seva obra als certàmens, si bé va quedar clar que les dinàmiques són diferents en els camps de la música i el cinema. Mentre Samson es va mostrar optimista i va qualificar de positiu el pas d'Anímic per escenaris com els de Primavera Sound, Crehuet va ser més aviat crític amb un circuit on "l'ideal seria que no hi hagués concursos, que els festivals fossin mostres on les pel·lícules es veiessin en lloc de ser premiades".

Al llarg de la jornada també es van analitzar models de consum audiovisual en diferents regions del planeta, així com les tendències que estan seguint en aquest camp les generacions més joves del nostre país. En aquest darrer capítol va ser l'analista de tendències Berta Segura qui va apuntar algunes de les claus que podrien reforçar la connexió de la indústria cinematogràfica pamb els nous públics. Valors afegits que van des de fer sentir l'espectador com si es trobés en un bar o una discoteca, a recuperar experiències retronostàlgiques com els cinemes drive-in. Posteriorment, quatre joves nascuts durant la primera meitat dels anys 90 -tots ells amb perfils artístics o creatius- van aportar més llum a tot plegat al llarg d'una taular rodona que va girar al voltant dels seus hàbits de consum cultural.


Originalment publicat a B-Magazine.

2 comentaris:

  1. Curadors, analistes de tendències...?. En fi, no m’agradaria menysprear ningú, tot fa festa com diria un amic meu, però em sembla preocupant que un documental ompli un cinema de públic entusiasta i suposadament entès en música, i per contra molts d’ells no son capaços d’anar a un concert que es fa al bar de sota casa ni compren un disc ni per regalar a Nadal. No sé què s’ha de fer però crec que ens ajudaria força una actitud personal solidària, de recolzament de les propostes musicals actuals, menys mitòmana, que posi les coses al seu lloc, que digui que els Dj’s són només això, punxa discos amb bon gust si es vol, però no creatius... i sobre les institucions, com se nota qui hi suca pa i qui no. Com deia el Zappa, altre cop amic Oriol, no ens fan falta, o almenys que no facin nosa. Cadascú que es pagui la seva aposta i si ens agrada, ja l’ajudarem a que hi pugui viure del seu geni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, en aquest cas els curadors són gent que es dedica a la gestió cultural i desenvolupa papers semblants als que jo mateix desenvolupo habitualment. El debat sobre les administracions va ser molt interessant, crec que hauria pogut anar molt més enllà si hi hagués hagut temps. I sobre el tema festivals... És cert el que dius, però que el públic no compri entrades de concerts en sales o no compri discos no és culpa dels festivals, sinó del propi públic. A mi em sembla perfectament compatible anar al Primavera Sound, veure un documental a l'In-Edit, descobrir un grup en una sala petita i comprar discos de tant en tant (de fet, ho faig). Però ja sabem com són les dinàmiques de masses... Suposo que és una qüestió de cultura i d'educació. I si parlem d'educació, tornem a les administracions...

      Elimina