diumenge, 16 de juliol de 2017

Savall, Sala, Neddermann


La imatge que poden veure sobre aquestes línies correspon a la improvisació amb què Ferran Savall, Rusó Sala i Meritxell Neddermann -aquesta última, tapada per la guitarra de Sala- van acomiadar la nit passada el Festival Bouquet d'Alella 2017. La fotografia no és la més definitiva del moment, ni de bon tros, però cada cop que l'observo no puc evitar concentrar-me en la mirada de Sala. Una mirada que es creua amb la de Savall i que expressa una total complicitat. La de dos músics que comencen a acumular considerables quilometratges i que, malgrat haver desenvolupat les seves respectives trajectòries de forma individual i paral·lela, sempre han mantingut una relació de proximitat. La de dos artistes tan compromesos amb el seu art i tan coneixedors del mateix que poden desencadenar i segellar, sense preparació prèvia i gairebé sense proposar-s'ho, moments com la citada improvisació. El negoci musical va ple darrerament d'aspirants a estrella que són incapaços de tocar determinades cançons compostes per ells mateixos si no les han assajat prèviament amb pèls i senyals. Savall, Sala i Neddermann pertanyen a una categoria situada gairebé a l'altre extrem, la dels músics que amb un gest o una mirada en tenen prou per a traspassar tota mena de límits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada