La ciutat britànica de Nottingham acaba de ser notícia per la instal·lació d'una màquina expenedora que dispensa, de forma gratuïta, aliments bàsics, peces de roba, articles d'higiene i fins i tot llibres als sense sostre del municipi. La iniciativa parteix d'una ONG que ha limitat a tres els productes que cada usuari pot treure cada dia de la màquina, diuen, per evitar-ne una excessiva dependència. Altres poblacions del Regne Unit ja han mostrat interès per impulsar experiències similars, i a l'altre costat de l'Atlàntic Nova York ha anunciat que posarà en funcionament una d'aquestes màquines a partir del mes de febrer. De tota manera, la iniciativa ja ha rebut crítiques que diuen que s'establirà una nova forma de vida dels sense sostre al marge de les institucions benèfiques. I això últim és el que m'inquieta. Que a uns els preocupin tant les condicions o la forma de vida dels sense sostre, quan el que realment els hauria de preocupar són els motius pels quals hi ha cada dia més gent que es veu obligada a viure al carrer. Com li passava a Marvin Gaye, hi ha coses que em fan venir ganes de cridar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada