Fa molts anys vaig tenir el plaer d'exercir com a teloner de Nick Garrie en el marc d'un projecte musical que em portava entre mans i que acabaria passant a millor vida. L'experiència, que haig d'agrair a les arts com a promotor del bon amic Maurici Ribera (The Missing Leech), va ser tan intensa com enriquidora. I és que a més de passar-m'ho molt bé i compartir escenari amb tota una figura del folk àcid i el pop barroc, vaig poder conèixer un artista de primera i una persona encantadora. Per això m'alegro que des d'aleshores li hagin anat bé les coses i que, sense deixar de ser un músic de culte, hagi despertat l'interès de noves audiències que li permeten girar de forma més o menys regular per ambdós costats de l'Atlàntic i editar discos amb composicions noves quan li ve de gust. A la qual cosa cal sumar el reconeixement que li han declarat destacades figures de l'òrbita independent com els novaiorquesos Ladybug Transistor. Ha estat un component d'aquesta formació, Gary Olson, l'encarregat de produir aquest "The Moon and the Village" (2017). Onze peces malencòniques i tardorenques amb el segell inconfusible d'aquest genial músic britànic. La peça titular em té enganxat. La resta també.
Des de que el vaig sentir en el seu disc mític dels seixanta que em té enganxat amb la seva peculiar forma de mesclar pop i folk embolcallats d,intimisme i uns polsims d,optimisme lluminós gens menyspreable. Un altre gran que ha conegut inexplicablement la sempre injustificable indiferència dels mass media i les seves mediocres llistes d,èxits.
ResponEliminaJo el vaig descobrir precisament a través del Maurici quan em va proposar fer-li de teloner. I des d'aleshores em fascina la seva música, a més d'apreciar-lo moltíssim com a persona. Sí, el seu és un d'aquells casos que il·lustren com d'injusta pot arribar a ser de vegades la indústria del disc. En qualsevol la cas, tenim la sort de poder-lo gaudir amb àlbums com aquest i les actuacions que va oferint de tant en tant a casa nostra. Aprofitem-ho!
Elimina