WILLIE NILE
Sala Boveda, Barcelona
12 de maig de 2018
A punt de fer 70 anys,
Willie Nile segueix essent aquell incombustible somiador disposat a canviar el món (a millor, s'entén) amb l'únic suport de la seva inseparable Fender Telecaster. Ho va refermar la nit passada a l'escenari de la sala Boveda, on va presentar el seu darrer treball discogràfic -
"Positively Bob - Willie Nile Sings Bob Dylan" (2017)- acompanyat per tres components de la banda asturiana Stormy Mondays -
Jorge Otero (guitarra),
Juanjo Zamorano (baix) i el tot terreny
Danny Montgomery (bateria)-. Va començar recordant a Tom Petty amb una lectura a tota castanya de
"Runnin' Down a Dream", nota de benvinguda a un recital que va nodrir-se sobretot del cançoner més recent del novaiorquès -visceral
"Hell Yeah", contagiosa
"House of a Thousand Guitars", emotiva
"Streets of New York", èpica
"Forever Wild"- i no va dubtar a repescar perles remotes com
"Heaven Help the Lonely",
"Black Magic and White Lies",
"Across the River" -amb un subtil homenatge al
"Purple Rain" de Prince- o l'apoteosi final de
"You Gotta Be a Buddha, in a Place Like This". Pel camí, Nile va obsequiar el respectable amb un parell d'originals de Bob Dylan inclosos a l'últim disc, un
"Rainy Day Women #12 & 35" i un
"Blowin' in the Wind" que van elevar per moments la temperatura ambient de la sala. Es va acomiadar invocant per enèsima vegada la seva fe inqüestionable en el rock'n'roll i va assegurar que tornarà l'any vinent. Que així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada