dimecres, 27 de setembre del 2017

De butaques, executius discogràfics i àrbitres del gust

Frank Zappa.
"Durant els anys 60 es va gravar i editar música d'una naturalesa inusual i fins i tot experimental. Si ens fixem en qui eren aleshores els executius de les companyies discogràfiques, ens adonarem que no eren els joves que estaven a la última, sinó aquells vells fumadors de cigarretes que miraven el producte final i deien "Qui sap? No sé què fer-ne, no sé què nassos és això que sona, però gravem-ho: si es ven, fantàstic!". Estàvem molt millor aleshores amb aquella gent de la vella escola que no pas en l'actualitat amb aquests executius suposadament joves i a la última decidint què ha de veure i escoltar la gent. Aquesta gent jove és més conservadora i nociva per al fet artístic del que ho van ser mai els de la vella escola amb les seves cigarretes. I tothom sap com aquests últims han arribat al lloc on són ara. Un bon dia, el vell amb la cigarreta va dir "Bé, he assumit un risc! Ho he publicat i n'he venut uns quants milions de còpies! Fantàstic! No sé què és, però n'hem de fer més! Necessito que algú m'assessori, porteu-me un hippie!". I d'aquesta manera van acabar contractant el hippie, van portar un xaval amb cabells llargs a qui en un primer moment només deixaven servir cafès i portar la correspondència. Com que ho feia bé, van acabar dient "Donem-li una feina de debò", i així va esdevenir un A&R. Des d'aquí va anar ascendint fins a les més altes esferes i un cop allà va dir "No podem seguir-nos arriscant, perquè això no és el que la gent vol escoltar, ho dic jo perquè en sé molt!". Aquesta és la seva actitud. I fins el dia que ens desfem de tot això i tornem al "Qui sap? Arrisquem-nos!", aquell esperit emprenedor on no importa si t'agrada o ets capaç d'entendre el disc, la persona que ocupa la butaca d'executiu no hauria de jutjar els gustos de tota la població". Sàvies paraules de Frank Zappa.

2 comentaris:

  1. Què gran i savi, com ben bé dius, el Frank Zappa... tant sols m'atreveria a afegir que aquell hippie triat per assessorar va acabar contractant els seus amics mediocres per cobrir el forat que ell mateix havia provocat al no arriscar. Així neixia l'época de l'amiguisme a la música que tant de mal ha fet a tots plegats. En fi, seguirem com els Stones fins que l'esperit i les cames ens aguantin. Per cert, ja m'hagués agradat llegir als mitjans una ressenya del concert tan acurada com la teva. Per alguns, més que música, sembla que van presenciar un record de guinnes. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per llegir-la i per les teves paraules! M'alegro que t'hagi agradat el que he escrit. La veritat és que va ser una gran nit i espero haver-ho sabut transmetre. Sobre el teu afegit a les paraules de Zappa, totalment d'acord! Gràcies de nou per llegir i per comentar!

      Elimina