Fa de mal dir si The Limiñanas formen part de la nova escena pop francesa tan publicitada durant els darrers anys per mitjans com Les Inrockuptibles, si en són uns lloables precedents o si simplement van a la seva. És possible que hi hagi una mica de tot això però sigui la tercera i última opció la que pesi més. Per posar-nos en situació, convindria recordar que el duet de Perpinyà porta pràcticament una dècada destil·lant les essències més àcides i subterrànies del rock psicodèlic, i que a diferència d'altres referents contemporanis de la música lisèrgica ho ha fet amb tant coneixement de causa com esperit renovador. La psicodèlia dels Limiñanas pot invocar els esperits de la Velvet Underground amb Nico, dels primers Pink Floyd o del krautrock en la seva concepció més primitiva, però també defuig qualsevol posicionament explícitament revivalista i ha arribat a retroalimentar-se amb discursos fronterers propers a l'spaghetti western que situen els francesos tan a prop de Calexico com de qualsevol dels referents anteriorment citats. I aquest "Shadow People" (2018) serà probablement recordat amb el pas dels anys com un dels seus àlbums més definitius, perquè condensa i arrodoneix tot el que han fet fins ara i ho enriqueix amb noves tessitures com el pop amb accent mancunià de "The Gift". Un single en potència que hauria de fer les delícies de la nació indie, on torna a col·laborar el seu bon amic Peter Hook i que efectivament encaixaria sense problemes en bona part de l'obra de New Order. Atenció també a l'spectoriana "Le Premier Jour" i a "Istanbul Is Sleepy", una animalada que assimila les essències de Neu! i les dels Monks amb acompanyament d'Anton Newcombe (The Brian Jonestown Massacre).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada