dimarts, 6 de març del 2018

Tower Records, aquella disqueria que va sorgir d'una farmàcia

L'emblemàtica botiga de Tower Records a Sunset Strip - Foto Robert Landau.
La primera vegada que vaig visitar Londres, una de les coses que més em van impactar va ser la botiga que Tower Records tenia a Piccadilly Circus. Tot un edifici amb la totalitat de les seves incomptables plantes, dedicat a la venda de discos i altres articles per al melòman. La disqueria més gran que havia vist fins aleshores -i una de les més grans que he arribat a veure mai-, amb amplis compartiments dedicats a gèneres que en aquell moment ni tan sols coneixia i fins i tot accés directe a una de les parades de metro més cèntriques de la ciutat. Aleshores jo tenia quinze anys, i descobrir que la capital britànica acollia un establiment com aquell ben bé al seu centre neuràlgic em va fer adonar que el lloc d'on jo venia es trobava encara a dècades llum del Regne Unit en qüestions de consum cultural. Anys després Tower Records va fer fallida i el local va passar a mans de Virgin, que posteriorment el va traspassar a Zavvi. Actualment una botiga de roba ocupa el local en qüestió, tot un símptoma de com les grans disqueries han anat desapareixent de bona part dels paisatges urbans d'aquest món nostre.

Tower Records va arribar a ser una de les cadenes de botigues de discos més grans del planeta. Durant els seus dies daurats era habitual veure com determinats llançaments discogràfics provocaven llargues cues que s'anaven formant ja de matinada al voltant del seu establiment més emblemàtic, el del Sunset Strip de Los Angeles. Tal va ser el seu pes al negoci del disc i en l'àmbit melòman en general, que fa un parell d'anys es va estrenar un documental dedicat a resseguir-ne la història. Encara no he vist la cinta en qüestió, i reconec que poca cosa sé de Tower Records més enllà dels bons moments que vaig passar als seus establiments de Londres i Nova York -al de Los Angeles no hi vaig arribar a temps-. De fet, tan sols sé que el seu fundador, Russ Solomon, va començar a vendre discos a la farmàcia del seu pare a Sacramento, i que va ser del nom de l'edifici on es trobava el negoci familiar d'on va treure la marca Tower Records. Solomon era allò que avui anomenaríem un emprenedor, i la seva història és d'aquelles que ja no passen -posar-se a vendre discos en una farmàcia i acabar obrint franquícies arreu del món, de seguida s'ha dit-. Va morir el passat 4 de març a l'edat de 92 anys, d'un atac de cor i tot prenent un whiskey mentre veia per televisió la cerimònia dels Oscars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada